En els nostres temps anem com el cranc. És a dir, marxa enrere. Passa quan parlem de les fonts públiques de les ciutats. Es construeixen sense abeurador, a més, el malbaratament d’aigua és enorme: Quan deixes de pressionar el polsador, la vàlvula continua descarregant aigua fins a cinc segons després. Per això, durant un any, i repartit entre les dotzenes de fonts de la nostra ciutat, i amb cent cinquanta mil habitants, es perden nou milions de litres d’aigua, equivalents a la capacitat del dipòsit de la Plaça del Dipòsit, construït a el Segle XVIII, i clausurat al Segle XX després de ser traslladat a l’interior del recinte de la Seu Vella.

Però la situació s’agreuja quan deixem sense aigua la fauna de la ciutat: els gats de carrer que surten de nit de les seves colònies per menjar i beuré aigua. Només els queda acudir a beure a la llera del riu Segre. Hi ha molts obstacles per poder arribar a l’aigua perquè es va canalitzar després d’inundar-se la ciutat a la dècada dels vuitanta.

Volem una ciutat neta, i de vegades massa neta. Els escombradors netegen els carrers tan bé que no queda res per poder menjar durant la llarga nit dels gatets, gossets i altres animals del carrer a la correria nocturna. Senyoretes i Senyors: si us plau, deixin alguna cosa per als amos de la nit.

FOTO: Envato Elements