A vegades penso molt. De fet, se m’ha dit que dono massa voltes a una situació.

Ara penso en crear quatre milions de llocs de treball. La consciència no em contradiu. Llavors, m’ho he de creure?

Sí que sento la ressonància imaginaria dels lectors, televidents radiooients i navegadors de les pàgines socials si sapiguessin d’aquesta afirmació.  Uns dirien, que estàs boig?  Ho puc estar, però estic convençut que res de res.  Llavors, hauré d’afirmar que soc capaç de fer-ho?  Ja hi som!  La picabaralla està servida:  Si soc sincer, i dic lo que penso, em qualificaran de presumptuós, amb una sobrevaloració de la meva capacitat intel·lectual.  Fer lo contrari, diguem que callar-me lo que sento, seria desaprofitar la meva obligació d’aportar solucions a la crisi social, laboral i espiritual. 

Demano opinions per ajudar-me a prendre una decisió.  Afegeixo que hi haurà un cinquanta per cent de la meva decisió vinculant al resultat de la votació.