L’autor
Ramon Toló Pallàs
Vista al front. El demà abans que l’ahir.
Em dic Ramon, vaig néixer a Llimiana a mitjans del segle passat. Vaig viure escalant a peu i en bicicletes en el meu temps lliure, les muntanyes de la Ribagorça fins als trenta-dos anys.
Les meves emocions es van col·lapsar passant a dominar les destructives, que es van imposar a les constructives, i em van fer perdre el camí correcte. Així vaig passar per diversos penals de Lleida i de Barcelona. Vaig agafar vocació d’escriure, per fer servir les anodines hores del dia a dia, així vaig fer esborranys que em van servir per esbossar alguns dels llibres que redactaria anys després ja en llibertat.
No és cert que les respostes són la part negativa de les entrevistes. Allò indecent han de ser les preguntes. És més, només hi caben les declaracions voluntàries, que seran conferències si es dirigeixen a multituds expectants. L’únic recurs defensiu davant d’informadors amargament tendenciosos és l’expressió “on vaig dir dic, dic Diego”. Toló Pallàs són els cognoms del meu pare i de la meva mare. La població més propera i amb cert renom, és Tremp. La comarca és el Pallars Jussà, on dona la seva capitalitat.
Però als meus cinc anys (1960) ens vam traslladar al municipi de Pont de Suert, d’on procedeix tot el meu adob familiar, el meu pare de Sarroqueta i la meva mare d’Erill Castell. El meu germà Josep “Pepito” va venir al món a Pont de Suert i la meva germana Montse a Sarroqueta.
Actualment visc a Lleida capital des de fa vint-i-cinc anys. És una ciutat que m’agrada.